Video i crònica de la 3a Botifarrada contra la constitució espanyola a Elx

Podeu veure el video amb totes les activitats a
www.video.google.es/videoplay?docid=-8874779172762854784

La III Botifarrada contra la Constitució espanyola que es va celebrar ahir, dijous 6 de desembre, plenà de reivindicació política i cultura popular els carrers del barri del Raval d'Elx. Convocades per Maulets i Endavant (OSAN), les assistents pogueren gaudir d'una disputada partida de pilota valenciana, que enfrontà els pilotaris de Crevillent contra els d'Alacant. Després d'onze jocs d'igualtat màxima, els de Crevillent pogueren fer-se amb el triomf per 6 a 5.

Acabada la partida, acompanyada pels sons de la dolçaina, els participants en les activitats contra la constitució espanyola es dirigiren en cercavila pels carrers del Raval d'Elx fins l'Ajuntament de la ciutat, cridant pels Països Catalans i la construcció nacional. A la Plaça Major del Raval els esperava un fraternal dinar popular, al qual seguí un acte polític que clogué l'acte.

Amb el lema "prou pel·lícules: autodeterminació", les organitzacions convocants van voler indicar que malgrat els canvis estètics, hi ha una solució de continuïtat política i econòmica entre el franquisme i la monarquia parlamentària, ja que els eixos de dominació i explotació continuen sent els mateixos: economia de mercat, uniformitat nacional, i repressió policial. I que per a superar-los cal organitzar-se, lluitar i treballar per l'Autodeterminació dels pobles i un sistema social just i igualitari.


La nota patètica i repressiva la tornà a donar l'Ajutament d'Elx, governat per una coalició entre el Psoe i Esquerra Unida-Bloc. Després d'haver prohibit realitzar la III Botifarrada a la Plaça de les Flors, argumentant que no volien tenir una activitat reivindicativa al costat de l'edifici de l'Ajuntament, quan les participants estaven recollint les taules del dinar aparegueren dues unitats de la Policia Local; després de fotografiar les pancartes que envoltaven la plaça i les assistents, s'endugueren un cartell que indicava que "les catalanes no tenim rei, independència", sota el pretext de suposades "injúries a la Corona".

Text del parlament de la III Botifarrada contra la Constitució:

Salut a totes, bona vesprada!

En primer lloc, les organitzacions convocants d'aquesta tercera botifarrada contra la Constitució espanyola volem agrair la vostra assistència i la col·laboració de totes les persones que han fet
d'aquest dia un espai per a la cultura popular, la fraternitat de classe i la reivindicació política. El 6 de desembre no és per nosaltres una data festiva en la qual engolir llagostins i vi car, com
fan els polítics panxacontents a escassos metres d'aquesta plaça major del raval, sinó una data de lluita per la llibertat dels Països Catalans i per la construcció d'una societat amb justícia social.

Volem agrair a l'Ajuntament d'Elx i al seu regidor José Manuel Sánchez Asencio la prohibició per usar la Plaça de les Flors d'Elx, així com el silenci còmplice dels progressistes del Compromís per Elx, Esquerra Unida i el Bloc-Verds. Totes elles ens recorden, un dia com hui, el caràcter profundament antidemocràtic i censor de les institucions que diuen gestionar.

Una cosa que no ens ha de sorprendre; del Decret de Nova Planta als Principios Fundacionales del Movimiento i d'aquests a la Constitució espanyola hi ha un fil conductor: el de la dominació de classe i el de l'opressió nacional. En els darrers 300 anys aquesta ha estat la realitat dels Països Catalans. Els projectes imperialistes espanyol i francès han necessitat del nostre territori i de la nostra gent per a ampliar els seus mercats, extraure la nostra força de treball, recaptar més i més impostos, i fer de carn de canó dels seus exèrcits. Aquesta opressió i explotació, a més a més, ha comptat amb el suport i col·laboració de la burgesia autòctona, que ha comprès molt bé que per a mantenir el seu estatus dirigent i privilegiat necessitava aliar-se amb
les classes opressores de França i Espanya.

A cada moment de la nostra història les classes opressores han trobat els mecanismes legals i institucionals adients per tal de mantenir el seu domini sobre les classes populars dels Països Catalans. L'actual Constitució i els diferents Estatuts d'Autonomia que d'ella emanen no són més que la fase contemporània d'un projecte iniciat molt abans de la Guerra de Successió del 1707-1715.

L'aparença democràtica, la formalitat parlamentària i el maquillatge electoral amaguen una realitat ben diferent. Es tanquen mitjans de comunicació, s'il·legalitzen partits polítics i s'empresonen activistes socials en nom d'un Estat de Dret que només conserva d'aquest el nom. La nostra democràcia no és la dels telediaris que un dia com hui lloen el sacrifici dels “pares de la pàtria”, feixistes reconvertits els uns, traïdors de la classe obrera els altres.

La nostra democràcia és la dels immigrants morts a l'Atlàntic, la dels antifeixistes assassinats al metro, la de les dones agredides i humiliades, la de les joves precàries, la dels dissidents reprimits. No som el mal menor o el dany colateral d'una democràcia imperfecta, sinó l'efecte d'una política que només busca el benefici i el lucre d'uns pocs. On estan, sinó, els treballs dignes per a tothom, la igualtat entre homes i dones, la vivenda accessible per al poble, els serveis públics de qualitat, la participació popular en els afers polítics, l'acollida solidària a les més necessitades?

De Felip V a Franco i de Franco al Borbó, els Països Catalans ens hem trobat 300 anys de la mateixa pel·lícula. La de l'opressió. Però també la de la resistència. Dels angelets de la terra als maulets. De les antifeixistes i milicianes del 36 a les guerrilleres antifranquistes, hem demostrat que davant la injustícia i la desigualtat som un poble combatiu. I ho estem demostrant ara mateix, aquí a Elx i a multitud de pobles dels Països Catalans que celebren activitats com aquesta. Ho venim demostrant en els darrers mesos amb la important iniciativa política que està desplegant la campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència, i ho venim demostrant amb l'extraordinària campanya antimonàrquica i de solidaritat que hem pogut bastir arran de la crema d'una foto del rei borbó hereu de Franco.

Resulta evident, però, que aquests passos són encara incipients, que hem de créixer políticament i organitzativa, que hem de madurar com a moviment, que hem de saber il·lusionar i convèncer als sectors populars i combatius amb els quals no tenim relació, que hem de poder concretar i clarificar el nostre discurs i projecte polític, que hem de incrementar la nostra acció i disciplina, i que hem d'esforçar-nos en la formació i debats interns.

Si no és així, no podrem passar mai d'una fase purament juvenil i agitativa. La Constitució monàrquica espanyola, la Constitució republicana espanyola i l'economia de mercat són tigres de paper. Però no els podrem vèncer amb una actitud contemplativa i individualista, sinó amb l'acció col·lectiva i tenaç de totes les independentistes i socialistes

Visca la lluita de la classe obrera!
Visca els Països Catalans!