Maria Mercè Marçal, 3 voltes rebel

El passat 5 de Juliol feia deu anys que vam perdre Maria Mercè Marçal. Ens deixà una escriptora compromesa, activista al moviment feminista i militant del PSAN; assagista i conferenciant, fou una de les teòriques feministes més sòlides.

Amb un poc de pintura hem volgut marcar el carrer d'Elx amb la seua veritat més coneguda; per aquests versos, que han esdevingut l'exponent més important del concepte de la triple opressió, s'ha estès la proposició que unifica l'alliberament de classe, de gènere i nacional.

Enguany, fa vint anys que Maulets començà a caminar. En aquest temps, hem sabut recollir el testimoni que ens han deixat les dones de generacions anteriors i avançar en la lluita feminista; partint de la concepció que l'emancipació de les dones, com a subjecte col·lectiu oprimit que ha d'alliberar-se, ha de ser protagonitzada per les pròpies dones, sense paternalismes ni tuteles dels nostres companys de lluita.
Escrivia Maria Mercè Marçal "A nosaltres, les dones, ens pertoca d'assumir aquesta lluita en primera persona i constituir-nos en grup de pressió organitzat al si del moviment". Ens cal, per tant, continuar bastint les estructures necessàries dins i fora de la pròpia organització, i treballar les nostres dinàmiques per tal d'incidir al si de la societat.

Als darrers anys, l'Esquerra Independentista ha anat trencant amb el pressupòsit que la teoria marxista encabia la lluita per l'alliberament de gènere. Aquest pas ha estat imprescindible per tal que el moviment d'alliberament de la dona, lligat també a la resta de lluites contra l'opressió patriarcal, puga conformar hui un dels pilars fonamentals de l'EI. Ara toca continuar treballant per assolir totalment a la nostra dinàmica aquest eix teòric.

Amb l'exemple que Maria Mercè Marçal ens inspira, continuarem, les dones treballadores dels Països Catalans, avançant pel llarg camí que encara ens manca per recórrer.

Juliol de 2008.
Elx, Baix Vinalopó