Posició davant la convocatòria de manifestació d'UGT i CCOO el 23 de febrer
Des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS volem fer públic el nostre posicionament davant la manifestació que CCOO i UGT han convocat pel dimarts 23 de febrer.
Després d'un intens debat al si del nostre sindicat, hem decidit no convocar a cap manifestació (ni a les oficials, ni a les alternatives), per les següents raons
1. Aquesta convocatòria no és rés més que una pantomima més, una opereta que a cada embranzida de la patronal, amb el vist-i-plau de PP, PsoE i CiU, s'afanyen a representar les dues grans centrals sindicals per enganyar una vegada més als i a les treballadores, mostrant una “fermesa” aparent per després pactar al dictat de la “pau social”.
2. Des de la COS som plenament conscients que cal un treball previ molt seriós, al carrer i als centres de treball, i en eixa línia estem dedicant tots els nostres esforços. Per això declinem secundar cap mobilització alternativa, ja que no s'ha tingut el temps mínim necessari per fer la propaganda i agitació necessària.
3. Al mateix temps, entenem que cal canviar les formes de treball i organització, marcant línies i objectius de treball a curt, mig i llarg termini, i defugint al màxim de la improvisació i les convocatòries a corre-cuita, doncs no ajuden en res al procès de concienciació de la nostra classe, i no fan més que acabar “cremant” valuosos recursos humans i militants.
4. Igualment, entenem que el fet de participar de les convocatòries organitzades per les burocràcies de CCOO i UGT, no serveixen més que engreixar les seues xifres a la premsa, “legitimant” el seu discurs “pactista” i praxis anti-obrera.
5. Aquestes dues centrals sindicals han transformat el seu discurs i la seua feina pràctica durant més de 30 anys, passant de sindicats de classe -més o menys combatius-, a ser els actuals representants de l’antic sindicalisme vertical; amb missatges de “pau social” i “pactisme”, mentre no fan més que ajudar a tancar empreses, omplir-se les butxaques amb els diners de totes i tots, i reprimir a les companyes i companys que al seu encara intenten fer un treball digne a favor dels interessos de la nostra classe.
6. Malgrat aquestes convocatòries de “fermesa”, no oblidem que les cúpules directives de CCOO i UGT ja estan negociant una nova reforma laboral, i acaben d’aprovar una retallada real de salaris amb el nou Acord per la Negociació Col·lectiva. Amb tot això el que realment és ajudar a la patronal i al govern a salvar el cul dels capitalistes, fent que la crisi la paguem les persones treballadores, principals víctimes de la situació actual.
7. Per últim, des de la COS creiem que cal avançar amb la unitat sindical, per una alternativa forta i combativa davant d’aquestes formes de sindicalisme groc i traïdor, i s'ha de començar a bastir negant-els la legitimitat al lloc de treball i al carrer. Els dirigents d’aquests sindicats diuen parlar en nom de totes les persones treballadores… ara és hora de girar-los l'esquena per tal de construir un veritable sindicalisme combatiu i arrelat a la nostra terra.
1. Aquesta convocatòria no és rés més que una pantomima més, una opereta que a cada embranzida de la patronal, amb el vist-i-plau de PP, PsoE i CiU, s'afanyen a representar les dues grans centrals sindicals per enganyar una vegada més als i a les treballadores, mostrant una “fermesa” aparent per després pactar al dictat de la “pau social”.
2. Des de la COS som plenament conscients que cal un treball previ molt seriós, al carrer i als centres de treball, i en eixa línia estem dedicant tots els nostres esforços. Per això declinem secundar cap mobilització alternativa, ja que no s'ha tingut el temps mínim necessari per fer la propaganda i agitació necessària.
3. Al mateix temps, entenem que cal canviar les formes de treball i organització, marcant línies i objectius de treball a curt, mig i llarg termini, i defugint al màxim de la improvisació i les convocatòries a corre-cuita, doncs no ajuden en res al procès de concienciació de la nostra classe, i no fan més que acabar “cremant” valuosos recursos humans i militants.
4. Igualment, entenem que el fet de participar de les convocatòries organitzades per les burocràcies de CCOO i UGT, no serveixen més que engreixar les seues xifres a la premsa, “legitimant” el seu discurs “pactista” i praxis anti-obrera.
5. Aquestes dues centrals sindicals han transformat el seu discurs i la seua feina pràctica durant més de 30 anys, passant de sindicats de classe -més o menys combatius-, a ser els actuals representants de l’antic sindicalisme vertical; amb missatges de “pau social” i “pactisme”, mentre no fan més que ajudar a tancar empreses, omplir-se les butxaques amb els diners de totes i tots, i reprimir a les companyes i companys que al seu encara intenten fer un treball digne a favor dels interessos de la nostra classe.
6. Malgrat aquestes convocatòries de “fermesa”, no oblidem que les cúpules directives de CCOO i UGT ja estan negociant una nova reforma laboral, i acaben d’aprovar una retallada real de salaris amb el nou Acord per la Negociació Col·lectiva. Amb tot això el que realment és ajudar a la patronal i al govern a salvar el cul dels capitalistes, fent que la crisi la paguem les persones treballadores, principals víctimes de la situació actual.
7. Per últim, des de la COS creiem que cal avançar amb la unitat sindical, per una alternativa forta i combativa davant d’aquestes formes de sindicalisme groc i traïdor, i s'ha de començar a bastir negant-els la legitimitat al lloc de treball i al carrer. Els dirigents d’aquests sindicats diuen parlar en nom de totes les persones treballadores… ara és hora de girar-los l'esquena per tal de construir un veritable sindicalisme combatiu i arrelat a la nostra terra.
No obstant això, des de la COS no renunciem a denunciar aquests fets a tot arreu, per la qual cosa, fem una crida a totes les treballadores i treballadors conscients i organitzats, a fer agitació als llocs de treball i també en aquestes mobilitzacions per tal de poder contactar amb les companyes i companys que des de la base d’aquests sindicats volen lluitar sincerament pels drets de totes i tots, per la justícia social i pel nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble!!
Barcelona – València – PPCC; 17 de febrer de 2010.
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada