De les retallades socials a l'estat d'alarma, diguem prou

El 2009 passarà a la història per ser l'any en que s'executà la reculada més dràstica als drets i llibertats fonamentals a l'estat espanyol des que va morir el dictador.

Així, el dia 3 de desembre, sota el parany de pal·liar la crisi capitalista, s'aprovaren un nou conjunt de retallades a cop de decret (eina amb la que els governs de torn poden inventar-se lleis unilateralment en qüestió d'hores), algunes d'elles consistents a

- Baixar els impostos a les empreses xicotetes i mitjanes.
- Eliminar l'ajuda dels 420 euros a les persones aturades que ja arriben a 1.500.000 als Països Catalans, i es preveu continuen augmentant, deixant moltes famílies sense cap tipus d'ingrés.
- La legalització de l’entrada de les ETTs i els organismes privats en qualsevol sector productiu i sota qualsevol forma; multiplicant la seua expansió i beneficis a costa de la temporalitat i la precarietat laboral, que afectarà sobretot els i les joves catalanes.

Aquestes mesures, venen a unir-se a moltes altres aprovades durant el present any, com la injecció de diners públics a la banca, la reforma laboral, la congelació de les pensions de jubilació, la reducció de partides d'ajudes socials (retallades en la llei de la dependència o la supressió d'ajuda a la maternitat), la pujada generalitzada dels impostos i les reduccions de salari al funcionariat; consistents totes elles a recaptar diners entre les persones amb menys recursos econòmics -treballadores, aturats, pensionistes-, per augmentar els guanys dels més rics, empresaris i banquers.

Per si tot això fora poc, també amb el decret del dia 3 el govern aprova la privatització d'AENA, una de les empreses públiques més rentables, per entregar-la a preu de saldo a mans d'empreses amigues de José Blanco, ministre de foment; que amb favors com aquests tracta de llaurar-se un futur ben pròsper al sector privat d'avant la imminent enfonsada del PsoE i el declivi de la seua carrera política. Alhora, el govern confia que aquesta privatització atorgue un respir momentani a les malmeses arques de l'estat.

Just abans d'una data clau per al trànsit aeri, i preveient la resposta dels controladors aeris, decideixen trencar les negociacions que venien mantenint durant mesos i aprovar-los per sorpresa tot un paquet de retallades laborals, provocant així el tancament de l'espai aeri i la retenció de milers de persones als aeroports durant dies. D'aquesta manera, el govern ha sabut utilitzar les viatgeres i el seu lògic cabreig, servint en safata la manipulació de l'opinió pública als mitjans de des-informació, que immediatament han començat a dramatitzar amb la situació de les persones que no s'han pogut anar de vacances, mentre criminalitzen l'actitud dels treballadors.

Amb aquesta jugada el govern ha aconseguit la situació idònia per arribar on volia: declarar l'estat d'alarma, que comporta la suspensió col·lectiva de drets fonamentals, suspensió que fins ara només s'havia aplicat individualment amb la llei antiterrorista. Assentat el perillós precedent de resoldre un conflicte laboral amb la força de les armes, utilitzant l'exèrcit i cossos policials per passar per damunt del dret de vaga, l'estat “del benestar”, superat per la crisi sistèmica, es desemmascara per fi, reprenent obertament pràctiques que no es recordaven des del franquisme.

De cap manera defensem l'actitud corporativista dels controladors aeris (doncs mai se'ls veu donant suport a cap lluita i el seu sindicat, amb tota la capacitat d'impacte per paralitzar els transports que ha demostrat, ni tan sols va convocar a la vaga general del 29-s). Però malgrat les nòmines excessives i privilegis que gaudeixen, entenem justes les seues reivindicacions, d'una banda per que la retallada de certes prestacions com les baixes laborals poden a la llarga estendre's a la resta de treballadores, i d'altra per que la privatització del sector públic ens perjudica a totes.

Maulets condemnem rotundament l'actitud autoritària i militarista de la socialdemocràcia espanyola; i ara més que mai ens reafirmem en la certesa que la lluita i la solidaritat de classe són imprescindibles per resistir tots els envits contra els drets i llibertats perpetrats des del poder.

+ informació sobre les retallades socials i laborals:http://www.sindicatcos.cat/