Èxit de participació i qualitat de contingut a la conferència sobre la crisi econòmica

El passat dijous, 19 de Febrer, tingué lloc la conferència i posterior debat sobre la crisi econòmica a càrrec de Miren Etxezarreta que organitzà el Fòrum Social d'Elx. L'aula de la UNED es quedà petita per acollir la cinquantena llarga de persones de totes les edats i de molt variada procedència que s'aplegaren per presenciar la xarrada; aquesta nodrida assistència reflecteix l'interès que comença a despertar aquest tema en la població, i sobretot, en les classes populars que estan començant a veure's afectades en major mesura per l'atur, les hipoteques i l'augment de la precarietat.



La ponent començà explicant els motius de la crisi econòmica actual. Una crisi singular que es defineix per la combinació de la crisi financera i la crisi dels elements reals. Segons Miren, l'actual crisi financera és, en essència, una pèrdua de confiança en el model especulador inventat després de les últimes crisis i que es caracteritzava per la gran enginyeria especulativa per la qual, les grans entitats financeres demanaven i donaven crèdit de forma fictícia. Al perdre's la confiança en aquest model, les institucions financeres congelen els crèdits i comencen tots els problemes; pugen els tipus d'interès, baixen els salaris, EEUU no paga les hipoteques surprim, els bancs d'EEUU, i per tant els de tot el món, tenen problemes de liquiditat... Però tan important o més que la crisi financera, és el desori dels elements reals. Concretament el de la reducció de les rendes reals. Fa 30/40 anys que els salaris no pugen, al contrari, estan en retrocés. Esta baixada dels salaris ha anat provocant, a banda del deteriorament generalitzat de la qualitat de vida del proletariat (capes populars), la pujada dels tipus d'interès i, en conseqüència, la pujada de les hipoteques. Això sumat a la inestabilitat del petroli, l'alça dels preus i el fort endeutament de les classes populars ha generat una menor demanda que està en la clau de la crisi dels elements reals. Fins al punt que Miren s'atreveix a assegurar que la crisi haguera aparegut amb o sense crisi financera. Cal per tant, lluitar contra els que, com el governador del banc d'espanya, reivindiquen la baixada dels salaris, i l'acomiadament lliure per afrontar millor la crisi.

A més a més, va fer èmfasi en que és el propi mode de producció capitalista, que necessita el creixement constant dels beneficis, el que genera aquestes crisis cícliques que han tingut lloc al llarg de la història del capitalisme i que són, per tant, intrínseques al propi sistema. Les grans depressions de 1873 i de 1929, la ciris dels 1970's, la crisi del deute de 1998, la crisi de 1990's i la crisi .com de l'any 2000 han precedit l'actual crisi. Amb l'agreujant que les solucions amb que els capitalistes han aconseguit frenar cada crisi són precisament les que han provocat les crisis posteriors que van produint-se, cada vegada, en intervals de temps més curts i la seua virulència va en progressiu augment.

També hi hagué lloc per a l'anàlisi de les mesures de "rescat" del sector financer que tornen a mostrar el caràcter de classe de l'Estat, posant en marxa mecanismes de redistribució inversa de la renda, de baix cap a dalt, amb la injecció de diners públics a la banca per salvar el capital alhora que en la resta de la política econòmica (laboral, salarial i fiscal) es prenen mesures neoliberalistes.

Es va parlar de les possibles reformes radicals que es podrien acometre al sistema-mercat per poder solventar la crisi. Aquestes són la nacionalització de la Banca, l'estat com agent econòmic i la redistribució de la riquesa (suport immediat als aturats, fons per l'ocupació, pujada de salaris i reducció del temps de treball). En cara que Miren dubta de que aquestes reformes pugen donar-se dins del sistema, i aposta per una superació d'aquest model que només es donarà a partir de la construcció d'un nou sistema socialista.

Tampoc cal oblidar un apunt molt importat, com és que encara amb la crisi molts capitalistes a títol individual segueixen acumulant grans beneficis. Ells segueixen acumulant i especulant i ja aposten per altre llocs d’inversió com són les nuclears o els agrocombustibles.

Finalment, durant el torn de paraules, quedà palès l'interès de les assistents en començar a organitzar-se per a afrontar aquesta situació, i en aquest sentit, tingueren lloc vàries intervencions apuntant la necessitat de començar ja amb el treball de base i les mobilitzacions a nivell local.

El Fòrum Social d'Elx, per a seguir treballant aquest tema, estem organitzant altra xarrada sobre la crisi alimentària, per a la qual comptarem amb Ester Vivas (activista i autora de diversos llibres sobre consum responsable). Tindrà lloc el 25 de Març a les 20h al Centre Social del Raval.