L'estafa del "Plan E"

[l'Accent]

8.000 milions d'euros van intentar ser la taula de salvació del govern Zapatero davant la crisi. 8.000 milions d'euros per frenar l'augment de l'atur, l'allau d'Expedients de Regulació d'Ocupació i el creixement de la misèria entre les classes populars. Després d'un any, cap balanç positiu se'n pot extreure del Pla E, si més no per a les treballadores dels Països Catalans. A començaments de desembre som quasi 2.000.000 les persones que no tenim treball. A les més de 1.200.000 aturades, cal sumar el més de mig milió que, estant a l'atur, es troben fent cursos de formació obligatoris. La trampa del Ministeri de Treball és no comptabilitzar aquestes persones a les estadístiques de l'EPA, l'Enquesta de Població Activa.

El Govern espanyol ha invertit més de 1.500 milions d'euros als Països Catalans en el Pla E, que s'han destinat a fer 6.961 obres i que han ocupat 112.000 treballadors, el 40% dels quals provinents de l'atur. Després d'un any, doncs, per a la única cosa que ha servit el Pla E ha estat per a injectar líquid a les empreses de la construcció, ja que és aquest sector l'únic destinatari de les ajudes estatals. A la meua ciutat, per exemple, el Pla E ha refet places, ha construït noves carreteres, ha canviat l'enllumenat públic, i ha fet noves pistes esportives a uns quants col·legis. Tot molt bonic i necessari, sí, però realment insubstancial en allò fonamental: establir les bases productives per a superar la crisi. Així, les inversions del Pla E han anat destinades precisament a no ensorrar definitivament les empreses especulatives i els magnats de la construcció, en una sort de New Deal a l'espanyola, que ve a dir diners per a uns i atur per als altres. Les grans constructores, que han acaparat el 22% de les adjudicacions del Pla E, han estat les úniques beneficiàries, ja que han pogut mantenir l'entrada de capital, aquesta vegada provinent dels fons públics. Això sí, no ha hagut Pla E per a les jornades de 14 hores, ni per a l'obligació de signar contractes en blanc, ni per a la subcontractació.

Aquesta és la política del Govern espanyol per a eixir de la crisi. 8.000 milions per als constructors, i 5.000 més en 2010; més de 3.000 milions per al sector de l'automòbil; i 150.000 milions d'euros per a la banca; Mentrestant, Lear i Honda deixen al carrer milers de famílies. Hem d'estar d'enhorabona, però. Zapatero ha felicitat els sindicats per la pau social, i encara ens queden uns mesos de cobrar els 420 euros. Si és que ens queixem de vici!

Aquil·les Rubio

Alacant